CORB DE MAR

Nom científic: Phalacrocorax *carbo
Nom comú: Corb de mar
Orde: Pelecaniformes.
Família: Phalacrocoracidae
Distribució: costes de l’oceà Atlàntic, sobretot a Europa i Amèrica del Nord.

Estes aus emparentades amb els alcatraces i els pelicans (de l’orde Pelecaniformes) posseïxen unes plomes d’un color verd llustrós amb taques blanques al cap, coll i costats. Durant els mesos d’estiu (època de reproducció) també presenten taques blanques en les cuixes. El color dels ulls és verd, i posseïxen un llarg coll amb un pic allargat i acabat en ganxo.

Les seues potes (de color negre), es troben palmades gràcies a la presència d’una membrana interdigital entre els seus quatre dits. En el cas dels ànecs això només succeïx entre els tres dits.

Posen entre 3 i 4 ous d’un color blau pàl·lid que incubaran durant 28-31 dies tant el pare com la mare. Després de l’eclosió dels ous, els pollets romanen en el niu durant 50 dies i als 60 dies ja saben volar perfectament. La seua esperança de vida d’uns 23 anys. Ja d’adults, la seua grandària oscil·la entre els 90 i els 100 cm des de les potes fins al cap, i la seua envergadura (amb les ales esteses) pot aconseguir els 160 cm.

Curiositats

Com a aus marines que són, és habitual observar-los en la costa encara que cada vegada més es poden observar també terra endins en llacs i estuaris. Els que viuen en la costa, no solen allunyar-se molt d’esta i nien en les cornises que troben en els penya-segats a l’abric dels depredadors, mentres que els que viuen en zones d’interior ho fan sobre arbres situats a pocs metres dels marges de rius i llacs.

Són excel·lents pescadors i bussejadors i s’alimenten de tota mena de peix. Poden romandre durant un minut bussejant arribant a submergir-se fins a 10 metres de profunditat. Quan naden, mantenen el cos submergit en dos terços i a vegades només deixen aparéixer el cap i el coll fora de l’aigua. Com les plomes dels corbs de mar no són totalment impermeables, una vegada ixen de l’aigua després d’haver pescat, han d’estendre les seues ales per a aconseguir que estes s’assequen. Este comportament és molt fàcilment observable.

Els japonesos han sabut explotar tradicionalment les habilitats de pesca d’estos animals. En la pesca amb corb de mar denominada tradicionalment “Ukai” es lliga a les aus a uns caps i se’ls col·loca un collaret en el coll amb el *diametro just perquè no puguen engolir grans peces de peix.

Com este art de pesca es realitza unicament a la nit, els pescadors empren grans cresols de foc per a atraure als peixos cap a la llum. Una vegada el corb de mar ha capturat un peix, el pescador el remolca fins a la barca i li ho extrau de la gola. Esta tècnica s’empra en l’actualitat quasi exclusivament amb finalitats turístics.

Descobrix als corbs de mar en el llac central del Oceanogràfic.