- Inicio
- ->
- Finalizada
- ->
- L’evolució del sars-cov-2: passat, present i futur
CONFERÈNCIA FINALITZADA
L’evolució del sars-cov-2: passat, present i futur
Fernando González Caneles. Catedràtic de Genètica de l’Universitat de Valéncia. Àrea de Genómica i Salut de Fisabio, Coordinador del Servici d’Epidemiologia Molecular.
Al complir-se els tres anys de l’inici de la pandèmia de Covid-19, disposem de la seqüència genòmica completa de més de 14 milions de virus, compartides públicament, en un esforç comú de la comunitat científica per facilitar l’accés a informació essencial per a conéixer les característiques del nou virus SARS-CoV-2, de com se va anar estenent i implantant en distints països a l’inici de la pandèmia, de com ha anat canviant i evolucionant durant este temps.
Esta és la primera ocasió en la història en què la comunitat científica ha pogut assistir i analitzar en directe l’aparició d’un nou patogen per a la nostra espècie i en esta conferència el Dr. González Candeles exposarà les principals fites en l’evolució del virus. Per a això, distingirà quatre fases en la pandèmia: la primera fase, o fase 0, correspon a l’origen del virus i l’inici de la seua dispersió en la regió de Hubei a Xina. La fase 1 es va caracteritzar per l’expansió a nivell global del virus, infectant a poblacions immunològicament naive. En eixa fase es va observar l’aparició d’algunes mutacions, arribant inclús una d’elles a fixar-se, però sense que tingueren clares diferències en el seu comportament epidemiològic o clínic. L’inici de la fase 2 va vindre marcada per la sorprenent aparició d’una variant amb un gran nombre de mutacions respecte al seu avantpassat més pròxim conegut.
La variant Alfa va inaugurar una fase en què es van començar a administrar vacunes que completaven la immunitat creixent de les poblacions derivada d’un gran nombre d’infeccions. Distintes variants de preocupació (VOC), com la pròpia alfa i delta, van aconseguir ràpidament la fixació en pràcticament totes les poblacions mundials, si bé este procés va estar esguitat per l’aparició d’altres VOC i VOI (variants d’interés), que mostraven clares diferències tant genètiques com en les seues capacitats de transmissió i capacitat de ser neutralitzades per anticossos, tant els monoclonals usats terapèuticament, com els produïts pel sistema immunitari com resultat d’infecció o de la vacunació.
L’última fase es caracteritza en l’actualitat per l’aparició i expansió d’una constel·lació de noves subvariants de la VOC Òmicron. La característica més destacada d’Òmicron és la seua gran transmissibilitat, que ha portat a pics epidèmics molt superiors als aconseguits en totes les fases anteriors. Una altra característica important d’Òmicron és la falta d’un llinatge o subvariant dominant: en l’actualitat, hi ha diversos subllinatges que coexistixen, amb distinta prevalença en segons quines poblacions, i que estan convergint en la regió més interessant del genoma viral a una seqüència comuna. Esta evolució convergent pot estar marcant l’arribada a un “pic adaptatiu” del que encara no sabem com afectarà l’evolució futura del virus.
Programa:
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
El acceso a la actividad se efectuará por la puerta oeste de la calle Menor del Museu (junto al Hemisfèric).
Acceso libre hasta completar aforo.
Si has vist aquesta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En aquest enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l’activitat.
Compartir
Enquesta de satisfacció
Si has assistit a esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió a través d’esta enquesta de satisfacció.
