L’equip veterinari de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències i personal clínic especialista de l’Hospital Veterinari de la Universitat Catòlica de València (UCV) han col·laborat en el diagnòstic i el tractament d’una femella de lleó marí que patia problemes respiratoris a causa de la seua avançada edat. Una intervenció que ha conclòs amb èxit malgrat la complexitat del maneig i manteniment anestèsic d’estos animals.

El procediment va tindre lloc el passat 30 de març en les instal·lacions del centre marí i es va desenvolupar durant prop de dues hores, en la qual van treballar conjuntament per a realitzar el tractament amb total seguretat tant per a l’equip com per a l’animal.

Domingo Casamián, diplomat-especialista en cardiologia veterinària i cardiologia de xicotets animals, i professor i cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari de la UCV, ha relatat que l’equip veterinari de l’Oceanogràfic es va posar en contacte “davant la sospita que Selkie, una de les seues lleones marines, poguera tindre un problema cardíac o respiratori. Així doncs, treballem com un equip unint la nostra experiència com a cardiòlegs veterinaris i la seua, com a veterinaris especialitzats en mamífers marins, per a diagnosticar i tractar a Selkie”.

Per a determinar el problema de l’animal, els equips van dur a terme una ecocardiografía del seu cor i una ecografia de tòrax, amb els quals van poder detectar que el problema se situava en els pulmons, els quals presentaven una gran quantitat de líquid al seu voltant i dificultava la seua respiració.

Per a poder drenar l’acumulació del líquid es van utilitzar catèters especials i va ser necessari anestesiar a Selkie. “Estos procediments són rutinaris en gossos i gats -pacients que tractem habitualment al nostre hospital- però de molt alt risc en mamífers marins”, manifesta el responsable del Servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari UCV.

“Vam haver d’adaptar -continua Casamián- els procediments que normalment utilitzem en gossos perquè el gruix de la paret toràcica i la gran quantitat de greix fa impossible utilitzar les mateixes tècniques i catèters que utilitzem rutinàriament, però la intervenció va ser reeixida i aconseguim drenar tot el líquid del tòrax, la qual cosa va permetre a Selkie trobar-se millor i respirar amb major facilitat”.

Finalment, el cardiòleg ha posat en valor els serveis d’anestèsia de l’Oceanogràfic que “van tindre una tasca molt complexa, perquè el maneig i manteniment anestèsic d’estos pacients suposa un gran repte i és fonamental perquè nosaltres puguem fer el nostre treball correctament i l’animal puga sobreviure a les intervencions”, ha conclòs.

Per part seua, Mónica Valls, veterinària de l’Oceanogràfic, ha posat l’accent en la “complicació a l’hora d’anestesiar als mamífers marins per la seua adaptació al busseig, la qual cosa és un factor molt important per a tindre en compte”.

Després de l’operació, Valls ha explicat que “la recuperació està sent lenta, però tot l’equip, tant cuidadors com veterinaris, està molt volcat en Selkie i se li està fent un seguiment per a comprovar que la situació no empitjora”. Si bé és cert, cal recordar que Selkie és una femella de lleó marí d’edat avançada i la seua situació és geriàtrica.