La planta fotovoltaica del Museu de les Ciències ja està en funcionament i durant el mes de març s’han registrat pics de producció d’electricitat que han suposat el 55% del total de l’energia demandada en l’edifici en eixe moment.

Esta instal·lació forma part del projecte d’adequació i millora de la instal·lació de climatització del Museu de les Ciències, que inclou a més la construcció d’una planta de geotèrmia i solucions d’arquitectura bioclimàtica, amb l’objectiu d’optimitzar la seua eficiència energètica i implementar fonts d’energies renovables.

Les 7.664 unitats de rajoles fotovoltaiques de dimensions 750×750 mm, de fabricació nacional, estan instal·lades en el voladís sud del Museu de les Ciències, adjacent al llac i al Umbracle, i en el voladís nord, el que recau als jardins del Túria, la qual cosa permet la seua ‘invisibilitat’ des de l’exterior i la integració estètica en l’arquitectura, alhora que continuar utilitzant estos espais, atés que les rajoles són xafables.

Els dos espais sumen una superfície fotovoltaica en l’edifici pròxima als 4.300 metres quadrats. L’energia elèctrica produïda és per a autoconsum, de manera que s’aboca directament en la xarxa elèctrica de l’edifici i el proveïx parcialment, reduint així la demanda d’energia de la xarxa exterior.

Una de les particularitats de la instal·lació fotovoltaica és que la seua màxima producció (captació solar) coincidix amb les hores de màxima demanda de climatització de l’edifici, d’acord amb l’horari de l’activitat desenrotllada, i per tant es convertix en un perfecte aliat en matèria de reducció de consum d’electricitat importada de la xarxa exterior i de la petjada de carboni.

Amb la planta fotovoltaica es preveu una producció d’energia elèctrica anual de 744.823 kWh/any, que seran consumits per l’edifici íntegrament, cobrint de mitjana un 10% de la demanda d’energia i aconseguint, en els casos més favorables, pics puntuals de fins a un 55%, com s’ha registrat en este mes de març.

Tecnologia geotèrmica

En breu començarà la construcció en el Museu de les Ciències d’una planta geotèrmica que connectarà les sales de màquines de l’edifici amb els aqüífers naturals del terreny, mitjançant un circuit tancat de canonades que recircularan l’aigua utilitzada per a la condensació de les màquines de climatització de l’edifici. Esta aigua absorbix a l’estiu la calor sobrant que produïxen les màquines de climatització i el traspassa a l’aigua existent en el subsol, que es troba tot l’any a la mateixa temperatura, sobre els 20 °C, retornant al Museu l’aigua refredada. A l’hivern s’aconseguirà l’efecte contrari, ja que l’aigua adquirirà la temperatura del subsol per a traspassar la mateixa en forma de calor a la instal·lació de climatització.

Per a això, s’ha projectat una xarxa de 32 pous de xicotet diàmetre (sobre els 30 centímetres) en els terrenys adjacents al  Museu de les Ciències, que portaran les canonades fins a la profunditat en la qual es trobe l’aigua a temperatura constant. Per tractar-se d’una energia renovable, la geotèrmia és una tecnologia neta, atés que no es produïx cap mena d’abocament al terreny i solo s’intercanvia la calor a través del contacte de les canonades amb l’aigua del subsol, funcionant com un circuit tancat.

La del  Museu de les Ciències serà la planta de major envergadura de la Comunitat Valenciana, amb una potència tèrmica instal·lada de 4.050 kW tèrmics, pràcticament 10 vegades superior a les d’altres plantes menors a la ciutat de València, com la Ciutat Administrativa  Nou d’Octubre i el Complex Esportiu de La Petxina.

Amb estes intervencions en climatització i energia fotovoltaica, s’aconseguirà reduir un 30% del consum d’energia primària no renovable. El Museu de les Ciències es proveïx en part d’energia solar gràcies a la planta foltovoltaica, dissiparà la calor produïda per la instal·lació a través de la planta geotèrmica i renovarà l’aire de l’interior amb excés de temperatura a través de la formació de corrents naturals, aplicant solucions d’arquitectura bioclimàtica. També es renovarà i modernitzar la il·luminació, la qual cosa també redundarà en una major eficiència.

L’execució global, que també inclourà una actuació per a millorar l’eficiència hídrica, sumarà aproximadament 16 milions d’euros. Tot això està sent possible gràcies a l’aposta de la Generalitat per l’ús d’energies renovables i al conveni firmat entre el Consell i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MTMAU) per a l’execució del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP) dotat amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Next Generation).