El periodista especialitzat en ciència i noves tecnologies José Manuel Nieves impartix este dijous 19 de febrer a partir de les 19 hores la conferència gratuïta ‘Lluna, l’octau continent’ en el  Museu de les Ciències. Després de xarrada, el públic podrà participar, sempre que les condicions meteorològiques ho permeten, en una observació amb telescopis des del Jardí d’Astronomia de l’Umbracle.

Amb esta activitat s’inicia una nova edició del cicle de divulgació científica ‘Astronomia’ organitzat per la Ciutat de les Arts i les Ciències. El programa continuarà fins a finals d’any amb conferències sobre diferents temes d’astronomia amb una periodicitat mensual i que inclou, en determinades dates, observacions amb telescopis.

La primera de les conferències programades, ‘Lluna, l’octau continent’, se celebrarà este dijous 19 de febrer a partir de les 19 hores a l’Auditori Santiago Grisolía del  Museu de les Ciències. La Lluna torna a ser protagonista de la major aventura de de l’ésser humà. No com en 1969, quan la urgència política va marcar una carrera contrarellotge, sinó com el primer pas conscient i planificat cap a una cosa molt més gran. La missió Artemis no pretén només tornar al satèl·lit que créiem conquistat, sinó convertir-lo en un punt de partida: una base permanent, un laboratori natural i un trampolí cap a Mart i més enllà.

En la seua intervenció, José Manuel Nieves explorarà per què tornar a la Lluna no és mirar al passat, sinó fer el primer pas cap al futur: l’explotació de recursos quasi il·limitats, la creació d’infraestructures fora de la Terra i el naixement d’una nova era en la qual la humanitat deixa de ser una espècie confinada a un sol planeta.

José Manuel Nieves és un referent en la divulgació de ciència i noves tecnologies. Amb més de 20 anys de trajectòria en el diari ABC, analitza els últims avanços en física, geologia i astronomia. La seua labor divulgativa s’estén a ràdio i televisió, participant en espais com a Àtoms i Bits (Agència Efe) i Cuarto Milenio. És autor de l’obra ‘Parlem de Ciència’ i coordina un canal de YouTube especialitzat amb més de 140.000 subscriptors.

Observació de Júpiter i Saturn

Després de la conferència, es realitzarà l’observació amb telescopis des del Jardí d’Astronomia de l’Umbracle, amb l’objectiu de contemplar Saturn, Júpiter i la nebulosa d’Orión, sempre que les condicions meteorològiques ho permeten.

Entre les 20.30 i les 21.00 hores, Júpiter es mostrarà espectacularment alt en el cel, aconseguint uns 62° sobre l’horitzó, la qual cosa minimitza els efectes de la turbulència atmosfèrica i afavorix una observació de gran qualitat. El planeta es trobarà a uns 671 milions de quilòmetres de la Terra i presentarà un diàmetre aparent de 43,9 segons d’arc.

Durant la major part de la nit podrem observar tres de les seues quatre llunes galileanas, així com el seu característic sistema de franges clares i fosques paral·leles a l’equador, conegudes com a zones i bandes. Les zones, més clares i fredes, podrien contindre cristalls de gel d’amoníac, mentres que les bandes, més fosques i càlides, estan associades a corrents atmosfèrics descendents.

A més, esta nit tindrà lloc un trànsit del satèl·lit Europa per davant del disc de Júpiter, que començarà a les 19.30 i finalitzarà a les 22.13 hores. L’ombra del satèl·lit serà visible recorrent el disc del planeta entre les 21.13 i les 23.58 hores.

Des d’àrees urbanes, la Nebulosa d’Orión continua sent un objecte interessant i accessible, encara que la seua observació pot veure’s limitada per la contaminació lumínica. A simple vista, es presenta com una feble taca difusa en la zona central de l’espasa d’Orión, sense detalls clars, però encara així fàcilment identificable per la seua lluminositat. En usar un telescopi, es poden distingir alguns dels elements més destacats, com el cúmul estel·lar conegut com El Trapecio, format per quatre estreles brillants en el centre de la nebulosa.