La fira Experimenta es d’accés lliure i gratuït i acull 66 llocs amb diferents projectes experimentals STEM desenrotllats per l’alumnat d’ESO, Batxillerat i cicles formatius, amb l’ajuda del professorat que el tutoriza, 300 participants en total. El públic podrà visitar la fira i preguntar pel funcionament de qualsevol dels experiments. Simultàniament, xiquetes i xiquets podran acostar-se al taller Fisicalàndia, per a construir i entendre demostracions senzilles basades en Fenòmens naturals.

Experimenta és també un concurs en què es concedixen diferents premis i mencions d’honor decidits pel Jurat. Constituït per professorat universitari i de centres de secundària, valorarà el bon funcionament, la correcta comprensió dels treballs i la claredat de les explicacions. S’atorga, a més un premi del públic al projecte més votat.

Organitzada per la Facultat de Física de la Universitat de València, la Fira Experimenta compartix amb la Ciutat dels Arts i els Ciències la intenció de promoure vocacions cientificotecnològiques entre estudiants d’ensenyança mitjana (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà), i convertir-los en protagonistes actius i creatius de la ciència. Entre les entitats que col·laboren també en esta iniciativa, destaca la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.

 Es tracta d'un dels millors inicis d’any dels registrats en la història del complex. De fet, gener, febrer i març tanquen amb xifres d’afluència molt altes que no s'havien aconseguit des de la inauguració del Museu de les Ciències i l'Oceanogràfic en 2001 i 2003. 

L'Oceanogràfic ha rebut un total de 288.499 visitants, dels que el 24 per cent procedixen de la Comunitat Valenciana, un 33 per cent d’altres comunitats (Madrid al cap, en segon lloc Barcelona seguida per Múrcia) mentres que un 43 per cent són visites internacionals  (Itàlia, França i Regne Unit, especialment). A estes xifres cal sumar les 2.900 persones assistents als 37 esdeveniments celebrats en l'Oceanogràfic durant este primer trimestre. 

El cine Hemisfèric ha registrat 72.029 espectadors i el Museu de les Ciències ha venut un total de  171.387  entrades de gener a març. El 31 per cent del públic espectador de l'Hemisfèric procedixen de la Comunitat Valenciana, un 46 per cent d’altres comunitats autònomes (per este orde, Madrid, Barcelona, Múrcia i Balears) mentres que un 23 per cent són visitants estrangers, en primer lloc d’Itàlia, seguida per França i Regne Unit.

Per la seua banda, el 24 per cent del públic visitant del Museu de les Ciències és de la Comunitat Valenciana, el 43 per cent nacional (Madrid, Barcelona, Balears i Múrcia) i un 34 per cents són visitants internacionals (per este orde, Itàlia, Regne Unit i França).

Destaca a més la celebració d’actes i l'assistència als mateixos. Des de gener fins a març, s'han realitzat en el Museu de les Ciències, Hemisfèric i exteriors un total de 16 esdeveniments amb una assistència aproximada de 12.637 persones. De rodatges i reportatges fotogràfics s’han efectuat de gener a març quatre, un d’ells el rodatge singular que està en marxa en l’actualitat i que mobilitza a unes 600 persones. 

Per la seua banda, CaixaForum ha comptabilitzat un total de 188.989 visitants. D'esta xifra, 76.539 persones han visitat les exposicions, 14.306 corresponen a visites escolars i 1.814 assistents als 13 actes celebrats.

El Palau de les Arts ha rebut a 72.314 visitants des de gener, amb 38.952 espectadors de la programació musical que ha inclòs entre altres obres la famosa “Don Giovanni” de Mozart, a més de 29.357 persones que han assistit a diferents actes i esdeveniments celebrats en les seues instal·lacions. Quant a visites guiades, un total de 4.005 persones han disfrutat d’este recorregut pel Palau de les Arts.

Des del mes de gener Berklee València ha acollit 3 concerts en l’entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències entre els que s’inclouen Berklee als Arts, Un Llac de Concerts i el concert en col·laboració amb l'Escola Superior de Música Reina Sofía; que va tindre lloc el passat 28 de febrer en Els Arts.

A més, este gener el campus va organitzar la sèptima edició del seu Global Career Summit, una conferència enfocada a preparar als futurs professionals de la indústria de la música davant de la seua immediata incorporació al món laboral i va acollir l’International Conductors Guild Conference, amb la participació de directors d’orquestra de tot el món. També ha format part de les celebracions del 25 aniversari de l'Hemisfèric que van tindre lloc este 28 de març. En total s’estima que unes 1.400 persones han assistit a les activitats organitzades per Berklee València en el primer trimestre de l’any.

A partir de les 22:45 hores en L’1 de TVE, els equips prepararan el cuinat en la gran terrassa exterior enfront dels elegants flamencs per a un total de 120 comensals, que degustaran les elaboracions en l’emblemàtic Restaurant Submarí, rodejats per milers de peixos.

En la prova d’eliminació, Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samantha Vallejo-Nágera -els membres del jurat- explicaran als aspirants què són les cinc gammes d’aliments; una forma de classificar i agrupar els productes en funció del seu origen i tractament.

Durant este repte, cada davantal negre -els concursants que van directes a la fase eliminatòria- cuinaran amb els aliments d’una única gamma, a excepció de la quinta, que ja estaran cuinats. En esta prova final, la ‘coach’ de nutrició i aspirant de ‘MasterChef Celebrity 7’, Isabelle Junot, serà testimoni d’esta nova expulsió.

El rodatge en l’Oceanogràfic de la Ciutat dels Arts i els Ciències inclou, a més, algunes de les localitzacions més espectaculars del major aquari d’Europa, com són el túnel de taurons, les zones d’Àrtic i Antàrtic amb les belugues i els pingüins, els mars Temperats i Tropicals o l’impressionant Auditori Mar Rojo.

El tatuatge enclou una llarga història tècnica i estètica de més de 5.000 anys, de la qual els tatuadors i les tatuadores són els portaveus diaris. Per primera vegada a Espanya, es podrà veure l’exposició històrica més gran dedicada a aprofundir en el tatuatge com a gest artístic i que ret homenatge als artistes que han fet evolucionar l’art del tatuatge, però el paper dels quals no s’ha reivindicat mai als museus.

La mostra explora, des d’un enfocament antropològic inèdit, els diferents usos del tatuatge al llarg de la història i el paper social que exerceix aquesta pràctica ancestral en les cultures del món: des de la repressió fins a la reivindicació.

Així, els visitants viatjaran a través del tatuatge per tots els continents, en descobriran els orígens i veuran com han evolucionat les tècniques i com conviuen en sincretisme diversos corrents vinculats a l’art del tatuatge, que ja és un fenomen mundial.

En ple boom del tatuatge, es calcula que el 12% dels ciutadans d’Europa en porten com a mínim un. Malgrat això, la fascinació pel tatuatge té una llarga trajectòria: des de l’impuls de l’atracció de fira fins a la immediatesa de la cultura de carrer, el tatuatge encarna el desig d’expressar als altres no solament el que som, sinó també el que volem ser, transformant així la pell en un particular llenç.

La mostra es podrà visitar en CaixaForum València fins al 27 d’agost de 2023.

Esta activitat naix de la trobada entre personal científic de l’Institut de Física Corpuscular i estudiants de composició del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo. En esta reunió, es va abordar  el bosón de Higgs, l’única partícula elemental descoberta en el que portem de segle XXI i que va ser identificada en 2012.

D’aquella trobada van sorgir quatre peces musicals, que són les que es podran escoltar  en el Museu de les Ciències. Les quatre, cada una a la seua manera, tracten de traduir a música esta història de descobriment, de com anem desvelant el mecanisme que fa funcionar a la naturalesa.

Com en edicions anteriors, l’esdeveniment començarà amb una breu xarrada de divulgació que explicarà per què el bosón de Higgs és important i com va ser descobert, i després s’interpretaran les quatre obres. Abans de cada una d’elles el compositor o compositora ens guiarà a través de la seua música, explicant com ha convertit els conceptes científics en material musical.

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha celebrat hui el seu 25 aniversari amb un acte especial sota el lema ‘El futur és ací’ que ha reunit a l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a diverses personalitats, entre els quals destacaven el expresident de la Generalitat, Joan Lerma, i prop de 300 persones convidades procedents de diferents camps relacionats amb el complex.

Durant la seua intervenció, el  president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat l'ampliació de la Ciutat de les Arts i les Ciències “d'acord amb el desenvolupament de la ciència i la tecnologia”. L'actuació es durà a terme en la parcel·la de 20.000 metres quadrats que està situada al costat de l'Oceanogràfic. Sobre este tema ha indicat que "La Generalitat activarà l'última parcel·la de *CACSA. Estudiem diferents opcions per a aprofitar els 20.000 m² disponibles, des d'un projecte de realitat immersiva fins a la creació d'un pol d'emprenedoria tecnològica"

El President ha destacat a més que “fins al 19 de març –en menys de 3 mesos– els museus de CACSA han rebut 456.000 visitants. És un 40 més que l'any passat i un 16% més que en 2019, el millor any". En este sentit, ha assenyalat que “anem camí de superar tots els rècords".

Puig ha explicat que es renovarà la tercera planta del Museu de les Ciències per a reconvertir-la en ‘un nou espai divulgatiu vinculat a la sostenibilitat i al canvi climàtic. Ja estem elaborant el projecte i prompte serà exposat". 

En este sentit, ha avançat que “la Generalitat culminarà esta gran obra, fidel a les coordenades del principi”, però ha reivindicat fer-lo “mirant al futur de la ciència amb consciència” i, per a això, ha proposat la perspectiva del “humanisme, la innovació, les noves tecnologies i la sostenibilitat”. En concret, el president ha incidit en el pes que tindrà l'emergència climàtica en esta transformació i, per això, ha subratllat que  CACSA serà un espai de baixes emissions gràcies a les millores en la climatització i subministrament elèctric que la Generalitat executa per valor 14 milions d'euros'. 

Així mateix, ha informat que es renovaran les exposicions de la tercera planta del Museu per a convertir-la en una àrea divulgativa vinculada a la sostenibilitat i a la lluita contra el canvi climàtic. 

“Èxit” de visitants

També ha ressaltat el “èxit” que acompanya als museus de CACSA, que en els tres primers mesos de 2023 han rebut 456.000 visitants, un 40% més que l'any passat passat i un 16% més que en 2019, que va ser el millor any. A més, també ha lloat la gestió econòmica realitzada, que ha permés passar dels 30,7 milions en pèrdues d'explotació que es registraven en 2015 als més de tres milions d'euros de beneficis de l'actualitat.

Ximo Puig ha posat en relleu, d'altra banda, el valor “recognoscible a tot el món” que aporta la Ciutat de les Arts i les Ciències i “la imatge avantguardista de la Ciutat Vella del Segle d’Or” que projecta sobre València, així com decisions “encertades” com la de situar en el complex el Caixaforum, que “en sis mesos ha aconseguit ser el segon Caixaforum més visitat d'Espanya” i que ha conformat “un pol cultural de primera magnitud”.

Durant l'esdeveniment ‘El futur ja és ací’ s'ha repassat la història i trajectòria del complex impulsat per la Generalitat Valenciana, des dels seus orígens a la fi dels anys 80 a l'actualitat, la fortalesa de la suma dels diferents elements que el van anar completant i la seua consolidació com a espai singular a Espanya en els àmbits de la cultura, la música, la investigació i la divulgació científica, el coneixement de la vida marina i l'aposta decidida per la sostenibilitat.

En la seua intervenció per videoconferència, el secretari autonòmic de Turisme i president del Consell d'Administració de CACSA, Francesc Colomer va recordar 'l'ambició política i la gran idea del projecte' per la qual es va reinventar un espai 'per a omplir-lo de vida, significat i bellesa'. Colomer va assenyalar que la composició de totes les peces del complex respon a una coherència única ´que s'ha de preservar" que ha continuat amb Caixaforum i va recordar que la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser 'l'escenari de la ciència i la vacunació, i per tant de l'humanisme' al mateix temps que va destacar que el complex 'ha sigut fonamental per a obrir la ciutat al món i al turisme cultural' .

Per part seua, la bioquímica i biòloga molecular Elena Bendala, també cosecretaria del Comité d'Experts i de la Comissió Científica Assessora de la Ciutat de les Arts i les Ciències va recordar la figura del professor Santiago Grisolía, el seu llegat 'inspirador de vocacions científiques' i va destacar la importància de la ciència i la investigació, la seua divulgació en un 'museu viu' que es remodelarà amb nous continguts sobre sostenibilitat per a donar resposta 'als grans reptes als quals ens enfrontem'. 

L'acte ha comptat amb les actuacions en directe d'artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts i d'alumnes del campus a València de Berklee College of Music, a més de les experiències més destacades de ‘La Ciència a Escena’ del Museu de les Ciències i s'ha projectat un vídeo commemoratiu.

A través d'una posada en escena amb cançons originals, animacions i efectes audiovisuals, els protagonistes de 'Ramona i Cajal' coneixen a les persones més importants de la història de la ciència, tenen diàlegs interessants i diferents amb objectes del museu, canten amb la poma de Newton el rap de la gravitació universal i se sorprenen en escoltar a Einstein rapear sobre els secrets de l'espai i del temps. 

L'espectacle se celebra en el Teatre de la Ciència i el públic pot reservar sessió en el punt info de la primera planta del Museu.

A manera de benvinguda, en l'accés al Museu, un gran photocall convida a fotografiar-se amb els científics i les científiques més important de la història que apareixen en l'obra, com Hedy Lamarr, Nikola Tesla, Ramón y Cajal o Albert Einstein. 'La poma de Newton', el personatge 'Estaniskaos', el mateix Darwin, a més d'algunes de les frases inspiradores que es canten en el musical, es poden trobar també fora del 'Teatre de la Ciència’ en diferents espais del Museu de les Ciències. 

Durant l'esdeveniment ‘El futur ja és ací’ es repassarà la història i trajectòria del complex impulsat per la Generalitat, des dels seus orígens a la fi dels anys 80 fins a l'actualitat, la fortalesa de la suma dels diferents elements que el van anar completant i la seua consolidació com a espai singular a Espanya en els àmbits de la cultura, la música, la investigació i la divulgació científica, el coneixement de la vida marina i l'aposta decidida per la sostenibilitat. 

La trobada començarà a partir de les 11.30 hores i està prevista la participació del secretari autonòmic de Turisme i president del Consell d'Administració de CACSA, Francesc Colomer, i de la bioquímica i biòloga molecular Elena Bendala, també cosecretaria del Comité d'Experts i de la Comissió Científica Assessora de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

L'acte comptarà també amb actuacions en directe d'artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts i d'alumnes del campus a València de Berklee College of Music; a més, s'exposaran les experiències més destacades de ‘La Ciència a Escena’ del Museu e les Ciències i es projectarà un vídeo commemoratiu.

El lliurament de premis s'ha celebrat a l'Auditori Santiago Grisolía en un acte que ha comptat a més amb una selecció dels experiments en directe de ‘La Ciència a Escena’. Els projectes del CEIP 9 d’ Octubre d'Alcàsser, el col·legi Misericòrdia de Vinaròs, el Col·legi CEU Sant Pau de Moncada, el col·legi Santa Ana San Jose La Muntanya d'Albal, l'IES Balears de València, han resultat els guanyadors dels primers premis del certamen. 

En la categoria en línia, els premiats han sigut els equips del Col·legi Hermes de València, el col·legi Misericòrdia de Vinaròs, el col·legi CEU Sant Pau de Moncada, el col·legi Engeba de València, i l'IES de Xixona. 

La final s'ha celebrat en el Saló Arquerías del Museu de les Ciències amb la presentació a dels projectes mediambientals seleccionats en una jornada que ha registrat un gran èxit de públic. El certamen ha comptat amb la col·laboració de les empreses Global Omnium, Reciclamás i Les Naus.

Així ho ha traslladat Torres als integrants del Consell d’Admnistració de la Ciutat de les Arts i les Ciències en la reunió celebrada este dimarts i en la que s’han debatut i aprovat els comptes de 2022.  

L’EBITDA ha sigut de 3,7 milions d’euros, el segon millor del després dels 5,3 milions d’euros de 2019. El resultat positiu de l’exercici es comptabilitza abans d’aplicar les amortitzacions, que suposen 11 milions d’euros.

En la reunió, el director general ha presentat el balanç d’actuacions corresponents al passat exercici, entre les que ha destacat les obres de manteniment realitzades en el Museu de les Ciències, així com els projectes de millora energètica i climatització sostenible que es desenrotllen en el complex i que inclouen la instal·lació de panells solars, solucions d’arquitectura bioclimàtica i la construcció d’un futura planta geotèrmica per a la climatització del complex.

Antonio Torres també ha informat de les inversions realitzades per a la renovació de l’aparcament de l’Umbracle amb nova senyalització, digitalització i la seua adaptació al transport sostenible, amb el disseny d’un projecte per a la millora de la imatge, confort i experiències.

Rècord de Visitants

El director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències ha destacat que, en 2022, el complex ha aconseguit el seu rècord al superar els 4 milions de visitants, xifra que inclou la venda d’entrades i el públic assistent a activitats organitzades a l’aire lliure i participant en esdeveniments i festivals.

En este sentit, Torres ha manifestat que esta tendència positiva continua en els primers mesos de 2023, any amb doble celebració ja que es complixen el 25 aniversari de l’obertura del cine Hemisfèric i el 20 aniversari de l’Oceanogràfic.  

D’altra banda, en la jornada d’este dimarts s’ha incorporat al Consell d’Administració de CACSA el subsecretari de la Conselleria de Participació i Transparència, Carles Vicent Ballester Faus, com nou conseller en substitució de Cristià Veses.

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha seleccionat 47 projectes de 19 centres escolars que presentaran les seues iniciatives per a cuidar el medi ambient en la final de la tercera edició del concurs escolar 'Acció pel Clima' dirigit a estudiants de Primària, Secundària, Batxillerat o cicles de Formació Professional Bàsica i Grau Mitjà als qui se'ls han plantejat diferents reptes mediambientals. 

L'alumnat de primer cicle de Primària ha dissenyat un projecte mediambiental, que podria ser un hort escolar, mentre que al de segon cicle de Primària se li ha plantejat el disseny i construcció d'un element d'acord amb la premissa de les tres R (reduir, reutilitzar i reciclar) com un efecte papallona. Els grups de cursos de tercer cicle de Primària centraran el seu projecte en l'aprofitament de l'aigua i l'eficiència energètica.

En Secundària, per a 1r i 2n curs, i Formació professional bàsica, el desafiament mediambiental consisteix a dissenyar una acció que implique la participació social, com a iniciatives de neteja forestal o una jornada de divulgació ambiental, per exemple. Els cursos de 3r i 4t de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà seleccionats participaran amb el muntatge d'un projecte STEM, utilitzant disciplines com a programació, electrònica, mecànica o robòtica, que mostre algun aspecte relacionat amb el medi ambient i la sostenibilitat. 

El ninot de la comissió Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana, L'Antiga de Campanar, ha sigut l'indultat pel públic visitant que han decidit amb els seus vots salvar-lo de les flames del foc de la Cremà el pròxim 19 de març i formarà part de la col·lecció del Museu Faller. Obra de l'artista Carlos Carsí, 'La pirotècnia' representa una escena típicament fallera, en la qual una mare i la seua filla, totes dues vestides amb la indumentària tradicional valenciana, contemplen la 'nit del foc' des del balcó de la seua casa.

Per la seua part, el conjunt 'Dia de Pasqua en L'Albufera' de la Falla Almirall Cadarso i que presenta a falleres i fallers en este paratge natural ha aconseguit el Ninot Indultat Infantil 2023 pel que també se salvarà de les flames i quedarà exposat en el Museu Faller.

Amb motiu de l'Exposició del Ninot, la Ciutat de les Arts i les Ciències entrega els premis ‘Divulgació’ i ‘Sostenibilitat’ als ninots més destacats amb esta temàtica. Enguany, s'ha reconegut al ninot dedicat a Hipatia, de la Falla Grabador Esteve-Cirilo Amorós, amb el ‘Premi Divulgació’ mentre que el ‘Premi Sostenibilitat’ ha sigut per a una escena infantil de la Falla La Nova d'Orriols que recrea a tres xiquets amb el Planeta Terra Nova. Tots dos monuments llüixen des de huim els seus banderins pel seu valor artístic i el seu missatge a favor de la difusió de la ciència i la conservació de la naturalesa. 

Este espai tranquil és un dels racons més acollidors del complex cultural. La Ciutat de les Arts i les Ciències dona la benvinguda des de la seua part sud a través de l'Umbracle, passeig mirador amb vegetació pròpia de la regió mediterrània i països tropicals amb més de 25 espècies florals.  La seua posició elevada enfront de la resta d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències i els jardins del Túria permet unes vistes panoràmiques úniques de tots els edificis.

Un ‘jardí amb vista’ per a visitants que aprofiten les seues bancades per a prendre's un descans en l'ombra, realitzar un passeig aromàtic entre romer i lavanda i fins i tot gaudir de racons tranquils on llegir entre heura penjant i lligaboscs. 

Tocar el cel al Jardí d'Astronomia 

Continuant en l'Umbracle, en l'extrem est que dona al Pont del Assud i Caixaforum Valencia, trobem el ‘Jardí d'Astronomia’, exposició permanent d'instruments i mòduls al voltant d'esta disciplina científica. És de lliure accés a tot el públic interessat.

L'astronomia és una ciència estretament relacionada amb instruments d'observació i mesurament del cel. En estw original Jardí es reunixen alguns d'ells. Tots són enginys que ha desenvolupat l'ésser humà al llarg de la història per a entendre els moviments que descriuen els diferents objectes que contemplem en la volta celeste, sobretot el Sol, la Lluna i les estreles.

En utilitzar els mòduls pots comprendre alguns conceptes bàsics com el moviment aparent dels astres, la diferència entre hora solar i hora civil o entre longitud i latitud, quan es produeixen els solsticis i els equinoccios, què és la declinació solar, etc.

Passejar per l'anell perimetral de l'Hemisfèric

Una altra opció és conéixer l'anell perimetral ' Carl Sagan' de l'Hemisfèric, un dels espais favorits dels visitants de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Obert al públic, el passeig al voltant de la cúpula  permet gaudir de les vistes i conéixer des d'una altra perspectiva l'entorn dels llacs i edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Situat en l'exterior, este espai porta el nom d'anell perimetral "Carl Sagan" en homenatge a un dels grans divulgadors de l'astronomia en particular i de la ciència en general. Es tracta d'una zona ovalada o el·líptica que envolta la cúpula de la sala de projecció, protegida per la gran coberta de l'edifici, envoltat per un llac de 24.000 metres quadrats.

Jugar amb els ‘Arcs Comunicants’ abans d'entrar al Museu de les Ciències 

El Museu de les Ciències sorprén i ensenya ciència fins i tot abans d'entrar en el seu interior. En les entrades est i oest, es pot jugar amb les estructures d'arcs i aprendre sobre el so. És possible escoltar una altra persona de manera nítida a una distància de quasi 50 metres gràcies a l'arquitectura de l'edifici? Sí i ací es demostra: dues persones situades en cadascun dels extrems oposats poden mantindre una conversa. Els riures es canalitzen, a través de l'estructura, en forma d'arc, que conforma els laterals del Museu fins a arribar directa a cau d'orella de l'altra persona. Tot un clàssic sempre que es visita el Museu.

Exposició ‘Instants’ en el Passeig Nord

La Ciutat de les Arts i les Ciències complix 25 anys. Amb motiu d'esta efemèride, van convocar al novembre de 2022 la tercera edició del concurs fotogràfic INSTANTS, en la xarxa social Instagram. Les 20 imatges guanyadores formen part de l'exposició de lliure accés que se situa en els exteriors del complex. La Ciutat de les Arts i les Ciències és un dels punts més fotografiats de la ciutat. Pocs visitants es resistixen a immortalitzar la seua extraordinària arquitectura i els seus originals continguts.

L'exposició "Instants", amb els guanyadors del concurs organitzat en la xarxa social Instagram, recull només una mostra de les múltiples imatges que proporciona un complex en el qual cada dia és possible descobrir un nou racó, un enquadrament diferent, una composició original, un instant inèdit.

Carrer Menor: les exposicions de lliure accés

En la planta baixa del Museu, en el denominat Carrer Menor, el públic pot visitar diverses exposicions gratuïtes: 

Exposició ‘20 amb la teua, amb tu, with you"
Exposició de lliure accés que realitza un recorregut pels 20 anys del Museu a través dels elements més significatius que han format part de la seua història El 13 de novembre de l'any 2020, el Museu de les Ciències va complir 20 anys. Per este motiu, es va crear l'exposició, un viatge a través de dues dècades de divulgació científica i compromís cultural. La mostra recorda com era la nostra vida l'any 2000. El principi d'un nou mil·lenni, una nova centúria i dècada en la qual començàvem a portar els nostres primers telèfons mòbils, la vida existia sense Internet i l'Estació Espacial Internacional estava en fase de construcció. 

"20 amb el teu, amb tu, with you" presenta, a manera de càpsula del temps, els elements més significatius que han definit al Museu  com un referent en la ciència interactiva. Una manera de veure l'evolució de la seua història a través de peces i mòduls de diferents exposicions que han servit al llarg de 20 anys per a comprendre els fenòmens científics a través de l'experimentació i l'entreteniment. A més, amb un programa d'ordinador, els visitants poden configurar una nova càpsula del temps que s'obrirà en 2040.

Exposició Premis Jaume I
 

Exposició de lliure accés que presenta als guanyadors de l'última edició dels premis *Rei Jaume I- Els premis Jaume I van nàixer en 1989 amb el desig de secundar i incentivar la ciència a Espanya. Des de llavors, primer la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats i més tard la Fundació Premis *Rei Jaume I, atorga anualment aquests guardons instituïts per la Generalitat Valenciana i sufragats per diverses empreses. En els últims anys s'han entregat 6 premis als millors treballs presentats en les següents categories: Investigació Bàsica; Economia; Investigació Mèdica; Protecció del Medi Ambient; Noves tecnologies i Emprenedor
El Museu de les Ciènces acull esta exposició on es mostren els premiats i els treballs que els han fets mereixedors del guardó en cadascuna de les categories proposades.

Exposició ‘Ruta 99’
 

La mostra ‘Ruta 99’ està dedicada als 24 pobles amb menys de cent veïns de la Comunitat Valenciana. Instal·lada al Carrer Menor del Museu, de lliure accés, està formada per un total de 14 tòtems amb informació dels pobles de la ruta, la comarca, la seua història, material gràfic així com el més característic de cada població. En la part central s'ha col·locat un mapa de gran grandària de la Comunitat Valenciana amb la localització exacta de cada poble de la Ruta. 

De nord a sud de la Comunitat, la Ruta 99 és una espècie de ‘Camí de Santiago’ a la valenciana que fa parada en aquelles localitats més afectades per la despoblació: Herbés, Palanques, Vallibona, Villores, Castell de Cabres, Higueras, Matet, Pavías, Sacañet, Espadilla, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Villamalur i Villanueva de Viver, a Castelló; Puebla de San Miguel, Sempere i Carrícola, a València; Benillup, Benimassot, Famorca i Tollos, en Alacant. 

Guiats per la narració en directe de personal divulgador, el públic contempla en la pantalla gegant de l'Hemisfèric algunes de les nebuloses més brillants del firmament nocturn com la que es troba en la constel·lació de Orión, l'agrupació estel·lar formada per centenars de components en Canis Maior o la majestuosa dansa còsmica que protagonitzen les estreles Mizar i Alcor en l'Ossa Major.

Durant la sessió, s'expliquen a més fascinants històries mitològiques, l'evolució de les estreles i alguns dels exoplanetes més estranys i sorprenents, dels quals fins fa poc es creia impossible la seua existència.

El director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Antonio Torres, ha rebut el distintiu que li ha entregat el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, en un acte celebrat en el Teatre Olímpia de València. Este segell també reconeix l'esforç i el compromís amb la qualitat i la millora contínua. 

Es tracta de la tercera edició d'estos guardons amb els quals la Ciutat de les Arts i les Ciències vol premiar les obres més destacades de l'Exposició del Ninot pel seu valor artístic i el seu missatge a favor de la difusió de la ciència i la conservació de la naturalesa. Des de 2016, el Museu de les Ciències acull amb gran èxit de públic i organització l'Exposició del Ninot composta per més de 700 figures seleccionades per les diferents comissions falleres.

El director adjunt de Promoció i Relacions Institucionals, Julio Monreal, ha entregat les banderoles acreditatives a representants de les comissions falleres de la Falla La Nova d'Orriols i de la Falla Gravador Esteve-Cirilo Amorós. El premi inclou també entrades gratuïtes per a visitar el Museu de les Ciències.

La Falla La Nova d'Orriols, que té com a lema enguany 'Terra Nova', és obra de l'artista Mario Pérez i planteja un futur en el qual, a causa dels problemes generats per l'ésser humà sobre el medi ambient, els habitants del planeta Terra han hagut d'emigrar buscant altres planetes per a viure. La Ciutat de les Arts i les Ciències ha premiat esta figura “en compartir el missatge de l'escena i els valors dels ODS per a la conservació del planeta des de la necessitat de ser sostenible”.

Per part seua, la Falla Gravador Esteve-Cirilo Amorós, que presenta enguany el monument ‘D'esta pols, este fang’, obra de l'artista Paco Giner, ha sigut premiada per la figura que representa a una de les primeres científiques de l'Antiguitat, Hipatia, en una escena que destaca la seua aportació al coneixement de les matemàtiques i astronomia. 

Es tracta d'un reconeixement a la dona científica ‘que contribuix a la divulgació de la ciència i reivindica el paper femení en el seu desenvolupament al llarg de la història, un dels objectius de la Ciutat de les Arts i les Ciències’. 

Promoció entrades a 5,70 euros

El Museu de les Ciències alberga fins al 15 de març l´Exposició del Ninot composta per més de 750 figures seleccionades per les diferents comissions falleres, que busquen guanyar-se els vots del públic visitant per a salvar-se de les flames. 

Les persones que visiten esta mostra, presentant l'entrada de l'‘Exposició del Ninot en el taulell de taquilles del Museu de les Ciències o del Hemisfèric, podran beneficiar-se d'una entrada a un d'estos recintes al preu reduït de 5,70 euros. 

La programació de la temporada de primavera/estiu, que s’estendrà fins al pròxim mes de juliol, inclou una selecció d’actuacions a càrrec de l’alumnat del campus de Berklee en València, procedent de més de 51 països, els que oferiran música en directe d’estils molt variats, des del jazz al blues i el soul, passant per músiques del món, flamenc, electrònica, folk, funk, o llatí jazz.

Este divendres, 10 de març, a les 19.00 hores arrancarà la nova edició ‘d’Un Llac de Concerts’ amb l’actuació d’estudiants de grau i màster de l’escola, que intepretaran una varietat d’estils i gèneres per a gaudi del públic.

Les pròximes dates seran el 14 i 21 d’abril, i el 19 i 26 de maig. Després d’una pausa en el mes de juny, el cicle continuarà el 21 de juliol con un concert especial a mà del professorat de Berklee València, a què li seguiran tres concerts addicionals, el 26, 27 i 28 de juliol, amb les actuacions dels estudiants del Summer Performance Program de l’escola.

‘Un Llac de Concerts’ torna com el pla perfecte per a tancar la setmana amb la millor música en directe, a l’aire lliure, en un entorn privilegiat; dins del marc del programa de ‘Música en Obert’ oferit per la Ciutat de les Arts i les Ciències i Berklee València.

Durant la seua xarrada, la jove científica valenciana explicarà si l’electroquímica pot ser la pedra filosofal cap a un futur d’energia neta i sostenible. L’electròlisi de l’aigua és un procés que consistix en la descomposició electroquímica de l’aigua en hidrogen i oxigen. Encara que va ser descoberta fa més de 230 anys, només en els últims 10 anys s’ha vist un augment significatiu en l’interés mundial per este procés, a causa del seu potencial per a abordar la crisi energètica i climàtica que estem travessant.

La guanyadora del Premi Santiago Grisolía 2022 parlarà de la importància de l’electroquímica i l'electrocatálisis, des dels combustibles fòssils cap a processos no contaminants, així com en el procés de descarbonització i conversió d’energia renovable en compostos químics i combustibles sostenibles en la conferència  ‘Cap a un futur sostenible i descarbonitzat. El Paper Fonamental de l’Electroquímica' on a més es presentaran les línies d’investigació en interfases electroquímiques que actualment estan abordant.

La xarrada és gratuïta, de lliure accés fins a completar aforament, i se celebrarà a partir de les 19 hores en l’Auditori del Museu dels Ciències.  L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu, junt amb l’Hemisfèric.

Cicle divulgatiu ‘Santiago Grisolía’

Les persones encarregades de les ponències en este nou cicle de divulgació científica són les premiades en la primera edició dels guardons instituïts per la Generalitat en honor a Grisolía i la de la qual entrega de premis es va celebrar en el Museu dels Ciències el passat mes de novembre.

El Premi de la Ciència Valenciana Santiago Grisolía va reconéixer el químic Avelino Corma i a la biòloga Ángela Nieto, per la seua prestigiosa trajectòria professional en els seus respectius àmbits de coneixement, així com a les jóvens investigadores Rosa María Aran i Sara Izquierdo, de les que es va destacar la projecció científica aconseguida amb els seus treballs en el camp de l’electroquímica i la biotecnologia, respectivament.