HARMONIA QUÀNTICA 2026: UN VIATGE A LES SIMETRIES DELS NÚMEROS

La Ciutat de les Arts i les Ciències organitza, per sext any consecutiu, un esdeveniment que celebra la sinergia entre la investigació científica i la creativitat musical: Harmonia Quàntica 2026. En col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular de València (IFIC) i el Conservatori Superior de Música de València, esta edició ens convida a explorar la lògica profunda que unix a l’univers amb l’art.

 

La Ciència com a inspiració artística

Tant la música com la ciència es componen de patrons. Mentres que en la música és la lògica del compositor la que ordena els elements, en la ciència és la lògica de la naturalesa. Harmonia Quàntica naix per a reunir estos dos mons paral·lels, creant un fòrum on la raó i la intuïció es combinen de manera virtuosa.

 

De l’inventari a l’abstracció: La història dels números

En esta edició, científics del IFIC i estudiants de composició del Conservatori Superior Joaquín Rodrigo han reflexionat sobre com els números són la porta a les arrels de la civilització::

• Des de les primeres preguntes sobre quantitats senceres i comptabilitat.
• El repte de repartir l’indivisible (fraccions).
• Fins a la complexitat de conceptes abstractes com l’arrel quadrada de -1.

 

Després de segles responent preguntes que ni tan sols imaginàvem poder plantejar, estos conceptes matemàtics s’han transformat ara en quatre obres musicals originals que s’estrenaran durant l’esdeveniment.

 

Concert

El Grup Antara del Conservatori Superior de Música de València, sota la direcció de Voro Garcia, interpretarà les peces inspirades en este viatge simètric. Jóvens compositors exploren noves sonoritats i textures:

Obres de: Beatriz Ros, Álvaro Serrano, Fabián López y Álvaro Gorrea.

 

Programa musical

“Airtemis” — Beatriz Ros

Airtemis arreplega la simetria dels números principalment a través de l’harmonia. Mitjançant una harmonia negativa o en espill, la qual part d’un eix —en este cas, la nota la meua—, es crea una harmonia i la seua contrària igualant-les, simulant així un funcionament pròxim a l’aritmètica modular.

A través d’oscil·lacions sonores, el discurs musical es va construint mitjançant la superposició de capes, interrompudes per elements que articulen i estructuren l’obra. D’esta manera, es genera una peça simètrica i quasi en espill tant en la seua dimensió formal com harmònica.

 

“Interfase” — Álvaro Serrano

Interfase. Zona de contacte o interacció entre dos sistemes distints, on es
produïx transferència, fricció o influència mútua.

La peça fonamenta la seua estètica en el concepte d’interfase, entés com la poetització d’una possible hibridació entre els sistemes d’afinació temperat i pitagòric. Prenent com a recurs l’ús de la microtonalitat, especialment centrat en l’aproximació del cercle de quintes pitagòriques mitjançant quarts de to, buscant així la mescla entre instruments d’afinació temperada i percepció auditiva pitagòrica, fent al·lusió a la idea de contraposar sistemes racionals i irracionals i evidenciant al seu torn el concepte d’interfase com a punt de confluència entre dos estats de la matèria.

Al seu torn, s’explora l’efecte residual subjacent de material elaborat que busca explotar la flexibilitat de gola en instruments de vent, evitant el desenrotllament tímbric directe mitjançant tècniques esteses. Formalment es busca l’organicitat i l’evasió de l’estatisme, proposant una contraposició de gestualitats entre horitzontalitat i verticalitat.

“An Allegory of *Density” — Álvaro Gorrea

An allegory of density busca reflectir el concepte matemàtic de densitat. De la mateixa manera que inicialment l’ésser humà va treballar únicament amb nombres naturals fins al descobriment de conjunts densos com els nombres racionals o els nombres reals, en la peça es presenten seccions lentes i contemplatives l’harmonia de les quals va expandint-se a poc a poc. Estes parts lentes contrasten amb fragments amb una major energia i moviment que articulen la peça, separant-la en diferents mòduls dins dels quals es pretén treballar des d’allò menys dens (seccions estàtiques) a allò més dens (seccions enèrgiques). Esta idea de menor a major densitat s’extrapola al global de l’obra com una espècie d’estructura fractal, des d’un inici estàtic amb una única nota al final intens i decidit amb quasi tot el total cromàtic.

 

L’activitat començarà amb una xarrada de divulgació a càrrec del Dr. Alberto Aparici, físic i divulgador científic, qui presentarà les idees clau que van inspirar les composicions.

Programa

Horario	Activitat
18:30 h	Accés a la sala
19:00 h	Conferència d’Alberto Aparici
19:30 h	Actuacions musicals (Grup Antara)
20:30 h	Fi de l’activitat

Informació: 

• Data: dimecres, 11 de març de 2026.
• Lloc: Auditori Santiago Grisolía (Museu de les Ciències).
• Accés: porta oest del carrer Menor (al costat del Hemisfèric).
• Emissió en directe: la sessió podrà seguir-se a través dels canals audiovisuals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i el seu canal de YouTube.