DIA DE LA MATÈRIA FOSCA 2026

Bufa el vent de matèria fosca al Pirineu aragonés?

.

La Ciutat de les Arts i les Ciències, en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, celebra un any més el Dark Matter Day, una jornada dedicada a acostar al públic els avanços en l’estudi d’un dels grans enigmes de la ciència actual: la matèria fosca.

.

En esta edició, la conferència serà a càrrec de María Luisa Sarsa, catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la Universitat de Saragossa i portaveu i investigadora principal de l’experiment ANAIS, que durant més de huit anys ha buscat evidències directes de matèria fosca des del Laboratori Subterrani de Canfranc.

.

Però què és realment la matèria fosca? De què està feta? Podem detectar directament les partícules que podrien formar-la?

.

Les evidències de la matèria fosca

.

Durant les últimes dècades, el desenrotllament de noves tècniques d’observació ha permés estudiar l’univers a diferents escales, en diferents etapes de la seua evolució i a través de diferents «missatgers». El conjunt d’estes dades sustenta un model cosmològic coherent que, no obstant això, necessita dos ingredients que estan fora del marc establit pel model estàndard de la Física de Partícules.

.

Les observacions apunten a l’existència d’una gran quantitat de matèria «invisible», que tradicionalment s’ha denominat fosca i que és necessària per a explicar la dinàmica dels cúmuls de galàxies i de les galàxies, així com les anisotropies observades en la radiació còsmica de fons de microones i tot el procés de formació d’estructures a gran escala.

.

A més, es necessita un altre ingredient, l’energia fosca, que accelere l’expansió de l’univers.

.

En la conferència es revisaran les principals evidències experimentals que donen suport a l’existència de la matèria fosca i el que podem dir sobre la seua naturalesa des dels punts de vista de l’astrofísica, la cosmologia i la Física de Partícules, així com els esforços dedicats a la seua detecció directa des de fa quasi 40 anys en laboratoris subterranis distribuïts per tot el món.

.

ANAIS: huit anys buscant matèria fosca sota els Pirineus

.

En particular, la xarrada se centrarà en un experiment concret, ANAIS, que ha acabat la seua fase de presa de dades al gener de 2026, després de més de huit anys d’operació en el Laboratori Subterrani de Canfranc, a Espanya.

.

L’objectiu de l’experiment ANAIS era confirmar o refutar el resultat d’un altre experiment, DAMA/LIBRA, en operació en el Laboratori del Gran Sasso, a Itàlia.

.

L’experiment DAMA/LIBRA ha observat en els seus detectors durant més de 20 anys una modulació anual com la que s’espera que produïsca la interacció de partícules de matèria fosca. No obstant això, este resultat no havia pogut ser confirmat ni refutat per cap altre experiment.

.

Esta modulació anual està causada pel moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, que, en sumar o restar la seua velocitat a la del Sol, genera un efecte semblant a un «vent de matèria fosca» més fort a l’estiu que a l’hivern.

.

Els resultats dels sis primers anys de dades d’ANAIS, ja publicats, en utilitzar el mateix material que DAMA/LIBRA com a detector, permeten posar a prova el resultat amb gran sensibilitat i pocs efectes sistemàtics.

.

ANAIS no ha observat cap modulació, per la qual cosa, a data de hui, descarta la interpretació del resultat de DAMA/LIBRA en termes de matèria fosca.

.

Entendre què és la matèria fosca requerirà el desenrotllament de detectors de nova generació, amb majors sensibilitats, en els quals ja està treballant la comunitat científica.

.

María Luisa Sarsa

.

María Luisa Sarsa és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear en el Departament de Física Teòrica i en el Centre d’Astropartícules i Física d’Altes Energies de la Universitat de Saragossa.

.

És també acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de Saragossa, per la secció de Físiques.

.

Llicenciada en Ciències Físiques en 1991 per la Universitat de Saragossa, on va obtindre el premi extraordinari de llicenciatura i el premi Acadèmia General Militar, es va doctorar en 1995, també a la Universitat de Saragossa. Posteriorment, va realitzar una estada postdoctoral de dos anys i mig en la Universitat Tècnica de Munic, a Alemanya. Des de 1998 és professora de la Universitat de Saragossa.

.

Desenvolupa tasques docents en la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa i investigadores en el Centre d’Astropartícules i Física d’Altes Energies.

.

Des dels inicis, la seua trajectòria investigadora ha estat vinculada al Laboratori Subterrani de Canfranc, una instal·lació cientificotècnica singular, sota el Pirineu oscenc, on ha col·laborat en molts dels experiments que s’hi han realitzat.

.

La seua línia d’investigació és l’estudi de processos poc probables en Física Nuclear i d’Astropartícules, sobretot la detecció directa de la matèria fosca galàctica amb diversos tipus de detectors, un dels grans reptes que afronten la Cosmologia, l’Astrofísica i la Física de Partícules, ja que suposa el 27 % del contingut de matèria i energia de l’univers i la seua naturalesa continua sent totalment desconeguda.

.

És portaveu i investigadora principal de l’experiment ANAIS, que ha estat en operació durant més de huit anys en les instal·lacions del Laboratori Subterrani de Canfranc, amb l’objectiu de detectar de manera directa hipotètiques partícules candidates a resoldre el problema de la matèria fosca estudiant l’efecte de modulació anual.

.

Programa

.

• 18.30 h: accés a la sala
• 19.00 h: conferència
• 20.00 h: col·loqui
• 20.30 h: fi de l’activitat

.

Informació

Data: dissabte,  26 d’octubre de 2026.
Accés lliure fins a completar aforament.
Punt d’entrada: porta oest del carrer Menor del Museu de les Ciències (al costat de l’Hemisfèric).
Emissió en directe: la conferència podrà seguir-se en streaming a través dels canals audiovisuals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i del seu canal de YouTube.